De la dignitat del home. Faula de l´Home

Humanista i filòsof italià. Va estudiar Dret a la Universitat de Bolònia i als centres més importants d´Itàlia i França. En plena eclosió renacentista va publicar a Roma les seves conegudes Noucentes Tesis (Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae, 1486). Amb elles va voler demostrar la veritable naturalesa del cristianisme, tot considerant aquest, al seu entendre, com el punt de trobada de totes les tradicions filosòfiques anteriors, incloses la filosofia grega, l´astrologia, la càbala i la màgia. Les seves teories foren combatudes durament per la cúria de Roma i set de les seves Tesis van ser condemnades pels teòlegs de l´època, motiu pel qual va ser perseguit com heretge i va restar tres mesos tancat a la torre de Vincennes. Superat aquest episodi, va obtenir la protecció de Llorenç el Magnífic, a Florència. L´any 1489 va publicar Heptaplus, un comentari cabal.lístic sobre el llibre del Gènesi, i el 1492 De ente et uno, una crítica al platonisme de Ficí. Va morir per un enverinament induit pel seu secretari. Joan Lluís Vives; nascut a una família benestant de comerciants jueus conversos, la seva família va ser objecte d´una forta persecució per part del Sant Ofici de la Inquisició. Va estudiar a les Universitats de València i París. Va ser professor en algunes de les Universitats més prestigioses de la seva època, com Lovaina i Oxford, tot establint estretes relacions intel.lectuals amb les més prestigioses figures del moment (Moro, Erasme, etc....) Va ser tutor i mestre de molts membres de l´administració de Carles V, així com Canceller d´Enric VIII d´Anglaterra. La seva contribució intel.lectual va ser més que notable: va recuperar Aristòtil per al pensament renaixentista, alliberant-lo de la interpretació escolàstica imperant; va reformular una ètica basada en Plató i en l´escola estoica; va ser pioner a l´hora d´establir a Europa el primer servei organitzat d´assistència social; etc... A les seves obres destaquen De anima et vita (1538), Introductio ad sapientiam (1524), De concordia et discordia in humano genere (1529), etc....