Mai no és tard (Vinyoliana)

A partir de una conversación con Jordi Llavina en la que se invocaba la proximidad del centenario de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera inició una prolongada indagación sobre su relación con el poeta: la correspondencia, los libros de Vinyoli y los fragmentos de una conversación intermitente que mantuvieron entre 1978 y 1981. Entonces Vinyoli tenía unos sesenta largos, y Piera ahora había llegado a una edad parecida, la de la madurez definitiva. La indagación se extiende al ciclo vital completo de Vinyoli: la obra, la relación con la crítica y el reconocimiento literario de su tiempo. A contraluz aparece la evolución poética y humana de Piera, su manera de leer e interpretar Vinyoli y, al fin y al cabo, del conjunto de la poesía catalana de las últimas décadas. Se trata de un ejercicio de comprensión «de poeta a poeta» de una profundidad y sensibilidad extraordinarias.A partir d?una conversa amb Jordi Llavina en la qual s?invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d?una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d?anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s?estén al cicle vital complet de Vinyoli: l?obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l?evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d?un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d?una profunditat i sensibilitat extraordinàries.