Llum de ganivet

Amb el títol del seu darrer llibre de poemes, Llum de ganivet, Arnau Pons ha volgut al·ludir a la novel·la de David Grossman Tu seràs el meu ganivet, el títol de la qual al·ludeix, al seu torn, a una frase de Kafka extreta d’una de les seves cartes a Milena: «Amor és que tu siguis el ganivet amb què em furgui l’ànima». És sota el signe de la relació epistolar i de l’adulteri que el poeta ha situat, doncs, els seus últims poemes, o, més concretament, de la correspondència entre dos amants que mantenen una relació secreta en l’àmbit exclusiu de les paraules. En l’amor, i amb el llenguatge, l’altre pot esdevenir un instrument tallant que serveix per a la introspecció d’un mateix. S’accedeix a la part més fonda del jo a través d’una relació arriscada i sensual amb el tu. L’altre afirma, en certa manera, un tipus fonamental de separació. I la llum sorgeix, ben viva, quan la distància s’instal·la com una cosa necessària. El poeta contempla aquests poemes més íntims o personals com si fossin flors boscanes que ha calgut collir per assecar-les i desar-les entremig de fulls de diari agafats a l’atzar. En el llibre, aquests apareixen sota una forma concentrada com a petites reflexions, epigrames o aforismes sobre el dolor humà de què som testimonis cada dia, impassibles o impotents. Gairebé com en el film de Luis Buñuel, l’àngel exterminador obliga la parella d’amants a romandre confinats dins la mateixa habitació. Fins que l’excés d’intimitat els empeny a dir-s’ho tot salvatgement.