Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir

Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir
Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir recull una selecció de les ressenyes que Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins avui mateix, la gran majoria corregides i renovades de la mateixa manera que el pas del temps corregeix i renova tothom, i pretén defensar la bellesa d´un dels infinits itineraris que es poden traçar sobre el mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys. «En la tria dels títols és inevitable advertir-hi uns buits que es podran considerar clamorosos, però les absències més greus s´expliquen perquè m´he deixat endur pel criteri del meu gust particular -són uns llibres que m´han agradat i que admeten, em penso, la prova de la relectura-, amb l´esperança que un gust deixa de ser arbitrari no quan se´l considera correcte -¿i qui ho pot decidir, això?-, sinó quan se l´argumenta amb la màxima exactitud possible», escriu Puigdevall.
«Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d´una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d´estranyesa i enlluernament, com si de sobte s´entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l´atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s´afirma en aquest inventari d´experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir.
Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l´autor amb l´art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d´una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s´alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».
«Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d´una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d´estranyesa i enlluernament, com si de sobte s´entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l´atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s´afirma en aquest inventari d´experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir.
Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l´autor amb l´art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d´una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s´alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».