Al fons del calaix

Al fons del calaix és una peça teatral amb dos personatges però que en realitat és un monòleg, i no revelaré al futur lector el contrasentit d’aquestes paraules. El monòleg d’una dona de mitjana edat, amb virtuts i defectes, que repassa el seu passat i situa el seu present. (...) Escrita amb fluïdesa i coneixement de les tècniques escèniques, el que més m’agrada de l’obra és que a través de Júlia, d’aquesta dona, l’escriptor ens dóna, amb naturalitat, sense jutjar absolutament res, un fris de les formes de vida de l’època que ens ha tocat viure. (...) De quina manera natural es produeixen les aventures d’una nit; la fragilitat de les relacions suposadament estables; la llibertat de la dona i fins el domini que, de manera socialment acceptada, ella pot tenir damunt el mascle; la presència/absència dels fills; la importància de l’amistat, fins i tot l’aventura perillosa de les drogues... I en darrer terme el dolor que avui, com fa quaranta però també vuitanta anys, ens produeix el xoc dels sentiments.” Del pròleg de Josep M. Benet i Jornet.