Barionà, el fill del tro


Barionà, el fill del tro

No hi ha cap obra de teatre que encarni el misteri de Nadal amb la
tendresa i l’esperança amb què ho fa Sartre en aquesta obra escrita
en un camp de presoners.
Barioná és el líder dels jueus de Bethsur, un llogaret pròxim a Betlem. Odia als romans i
rep amb escepticisme el relat d’uns pastors que asseguren que un àngel els ha anunciat el
naixement del Messies en un estable pròxim. Barioná és un home sense esperança, derrotat,
sense cap il·lusió pel futur. Ni tan sols l’embaràs de la seva esposa Sara alleuja els
seus pensaments ombrívols i pessimistes. També ell havia anhelat l’aparició del Messies,
però no la d’un nen desvalgut. «Si un Déu s’hagués fet home per mi -li confessa al procurador
Lelius-, li estimaria excloent a tots els altres, hi hauria entre Ell i jo alguna cosa així
com un llaç de sang, i no tindria prou vida per a demostrar-li el meu agraïment: no soc un
ingrat. Però, quin Déu seria prou boig per a això?».