Què volen aquesta gent?

Amb la voluntat d´oferir al lector tota la producció poètica de Lluís Serrahima, aquest volum recull tant una revisió dels poemaris ja publicats com una acurada selecció dels seus poemes inèdits, escollits d´una producció extensa, així com les lletres de cançons i himnes que l´autor vol conservar i deixar com a llegat poètic, escrites entre el 1955 i el 2013. Malgrat la seva projecció pública, Lluís Serrahima esdevé un poeta reclòs en la intimitat. Els seus primers poemes gaudeixen del beneplàcit de la generació d´intel´lectuals i de poetes precedent on es compten Marià Manent, Josep Pla o Vicente Aleixandre, les notes dels quals plenament vigents es recullen a l´epíleg. Escriure és per a ell una activitat ininterrompuda i la seva producció és una escomesa diària que sembla respondre només a una necessitat per a la supervivència vital. Aquest volum és una invitació a la descoberta d´aquesta poesia, on prevalen la brevetat, l´escassetat de mots i la repetició de conceptes. El mar i la mort, com a misteris insondables, són els objectes on es plasma la crisi de l´existència (de vegades amb una ironia subtil), malgrat una fe incompresa i inaprehensible. Tot i la dilació en el temps, la cerca de respostes a les preguntes existencials i la impossibilitat d´entendre la pròpia presència en el món són una constant en els seixanta anys d´escriptura del poeta.