El no de la Klara

"El relat de Soazig Aaron no és un testimoni, és una ficció. És aquí on es fa el miracle. És aquí on arrela i prolifera la felicitat abominable d´aquesta lectura. Això és el que li dóna el seu valor incalculable valor."
Jorge Semprún.
Quan a l´estiu de 1945 lara retorna a París, encara porta grabat a la pell el tatuatge de Auschwitz. L´Angèlika l´acull a casa i la Klara li revela, dia rera dia, tot l´horror que ha viscut. A la història de la Klara no hi ha lamentacions, només fredor, força i violència, estupor, ràbia i incapacidat d´acceptar les rutines de la vida quotidiana, a la que ha d´incorporar-se, després dels anys de confinament, els de supervivència en el record. La Klara s´ha imposat no tornar a pronunciar paraula en alemany i es nega a veure la seva filla de tres anys, con-vençuda que l´única sortida és marxar del país.