Promiscuïtat

Promiscuïtat
Aquests dies que la lluna il·lumina
la serralada que ens assetja per totes bandes,
penso més que mai en el teu cos
quan el desig l’enfoca
en hores intempestives
i resplendeix com un paisatge nevat:
sempre que t’incorpores damunt meu
i desplegues tot el teu encanteri,
què puc sinó dir que m’enlluernes
i em rendeixo als atributs del teu cos?
Quan després d’una nit d’amor
em desperto i et veig damunt del llit
tota abandonada a la son
com un ram desfet de pell
que ja no em pertany,
sé que tornes a allunyar-te’m
i que cada matí recomença
la conquesta de l’un per l’altre
fins a topar-nos i envestir-nos,
cansats però pletòrics,
al rovell de la nit.
la serralada que ens assetja per totes bandes,
penso més que mai en el teu cos
quan el desig l’enfoca
en hores intempestives
i resplendeix com un paisatge nevat:
sempre que t’incorpores damunt meu
i desplegues tot el teu encanteri,
què puc sinó dir que m’enlluernes
i em rendeixo als atributs del teu cos?
Quan després d’una nit d’amor
em desperto i et veig damunt del llit
tota abandonada a la son
com un ram desfet de pell
que ja no em pertany,
sé que tornes a allunyar-te’m
i que cada matí recomença
la conquesta de l’un per l’altre
fins a topar-nos i envestir-nos,
cansats però pletòrics,
al rovell de la nit.