El jo que no mor

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser

Som a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l’hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.

Enmig d’aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d’art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d’art espoliades pels nazis, delinqüents comuns i opositors al règim, i l’elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser però on els fets i els sentiments són autèntics i genuïns.

«Una novel·la d’espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d’una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de valors: la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga

«D’aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n’aflora una certesa: Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d’enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer

«Un text ple d’al·licients i de sorpreses. La destresa narrativa de Ferran Torrent ens enxampa de nou amb una trama extraordinària, amb diàlegs i girs imprevisibles, i personatges històrics que apareixen al costat del llegendari Mític Regino». Lourdes Toledo