Crideu la mort errant, dieu-me on va
Crideu la mort errant, dieu-me on va
L´Elisenda te deu anys i viu en un hort, en una casa petita i quadrada amb un portal estret. El camp que l´envolta es tan gran que no se sap on acaba. Tanmateix, l´única cosa important per a ella es el gronxador; una post amb dues cordes que son pare va penjar al pi de davant de la seva habitació. La marxa sobtada del pare i l´arribada de la nova companya de la mare trasbalsen la seva vida i hi fan irrompre l´amor, el desig i la crueltat.
Gairebe quinze anys despres de la publicació de la seva darrera novel·la, Antonia Vicens torna a la narrativa amb uns personatges magnetics i una prosa de gran bellesa, brodada amb aquelles paraules que ja de nina l´encisaven i que ara assaborim amb delit, amb la certesa que cadascuna d´elles, cada frase, es una petita joia.
"Va fer el gest de voler recollir la seva vida com si fos una col·lecció de cromos escampats pel terra del dormitori i va recordar la fulla d´una plagueta pintada de verd que simulava la mar amb un vaixell de color groc enorme, un dibuix que havia fet quan era petita i la seva mare li havia dit: m´agrada que es barco sigui tan gros com la mar; s´art, es desmesura".
Ressenyes relacionades
Antònia Vicens
Crideu la mort errant, dieu-me on va
Per Berta Andreu
Crideu la mort errant, digueu-me on va és una novel·la complexa que, amb una narrativa lírica i evocadora, porta a col·lació reflexions entorn de la condició humana, el sentit de la pròpia existència i la imperiositat de la mort.
Altres títols de Antònia Vicens
Altres lectors que han llegit Crideu la mort errant, dieu-me on va, han escollit
Els llibres més venuts
