Quan el cel embogeix

Quan el cel embogeix
Un vell escriptor insatisfet, alcohòlic i admirador de Marcel Proust
vol fer una crònica literària de la seva època per tal d’aconseguir
el prestigi que sempre li ha estat negat. Escriu durant les nits, i ens
conta com el món que l’envolta es va degradant de la mateixa manera que ell es va degradant físicament i que s’han anat degradant
els seus somnis. Entre l’extensa nòmina de protagonistes de Quan el
cel embogeix, també hi trobam un sinistre fiscal nostàlgic de la dictadura del general Franco i membre de l’Opus Dei, la seva pintoresca i
atractiva amant, un lloro superdotat i suïcida i l’àngel d’un mausoleu,
que plana damunt els episodis de l’argument amb la seva espasa de
doble tall. Els referents literaris i mitològics incrementen l’interès
d’aquesta novel·la irrespectuosa, que recorre fàcilment les distàncies
que separen la realitat de la fantasia o la crítica de l’humor. Al capdavall, Quan el cel embogeix acaba essent la crònica de les inclemències
amb què hem de conviure a diari a causa dels mals de la història, de
les nostres pors, de les nostres passions i dels excessos que arribam
a cometre perseguint la felicitat.