Vides potser

Un vigilant de sala de museu reconvertit en detectiu privat rep el seu primer encàrrec d’un client anònim. Haurà de seguir l’enterramorts d’un poble de la costa. Per dur a terme la investigació, s’instal·la a la vila i es relaciona amb els seus habitants, amb una identitat que li permet passar desapercebut. Aquesta recerca, a priori rutinària, el durà per un camí inesperat amb l’aparició d’una dona excepcional que l’arrossegarà cap a una passió molt particular. Les vides que investiga, juxtaposades amb el dia a dia de l’investigador acabaran mostrant existències farcides de secrets, zones fosques, fetitxismes i fantasmes personals. Ens endinsem en unes relacions inesperades en un llogaret de perifèria, tranquil i farcit de personatges curiosos que amaguen unes dèries sota una aparença anònima. En arribar, el nostre protagonista, amb una curiositat incessable i una bonhomia que fa arribar ràpidament a les confidències, retroalimenta unes vides solitàries que en ell troben la manera de compartir els secrets íntims entreteixint les extravagàncies a la normalitat del dia a dia. Els desitjos velats sortiran de la penombra mentre els lectors contemplen embadalits una impactant manera de narrar aquest microcosmos particular, un fluir de paraules en el més pur estil Joan Vigó.Un recorregut al voltant d’una sola pregunta, que potser no té una única resposta, elaborat de la manera més suculenta i amb el fraseig basculant que caracteritza la prosa de l’autor.