Les nostres recomanacions i propostes

El big bang digital va trencar algun argument. El destinatari no té ni cara ni pell. Normalment no respon. El segell és de fibra òptica. Les cartes són ara relíquies, un gènere obsolet i fins a un cert punt recreatiu amb què calcular les qualitats literàries d'un autor amb vocació de clàssic.

"Una carta és una forma de comunicació fora d'aquest món, menys perfecta que el somni, però subjecta a les seves mateixes lleis. Ni la carta ni el somni es donen per encàrrec: es somia i s'escriu no quan nosaltres volem, sinó quan ells volen: la carta ser escrita i el somni ser somiat." Amb aquestes paraules definia Marina Tsvietáieva la sensació que implica l'art de la missiva.

De les cartes d'amistat entre autors (com les que van enviar-se Henry James i Robert Louis Stevenson, els poetes catalans Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli o Yukio Mishima i Yasunari Kawabata) a les que es van enviar els amants (cartes d'amor i desamor que han servit d'argument per a les millors històries d'amor... i de desamor), passant per les missives dels fills als seus pares i viceversa, heus ací una selecció d'aquest plaer que Truman Capote va definir com a fugaç.

Però això fou perquè l'autor d'A sang freda encara no coneixia el twitter.