Les nostres recomanacions i propostes

Entrar a l’obra d’un autor de llarg recorregut és com apropar-se a un riu cabalós, amb molts afluents i canals, on el moviment d’entrada i sortida de les diferents fonts ja apunta a una obra plena de multiplicitats. D’aquesta manera va presentar Juan José Lahuerta l’obra del filòsof i historiador de l’art Didi-Huberman, durant la conversa que va tenir lloc a la llibreria La Central el passat dilluns 5 de maig.

Aprofitant la seva estada a la ciutat per presentar l’exposició «En l'aire commogut...» Imatge, emoció, utopía al CCCB, Didi-Huberman va participar en una sessió del cicle Els llibres que m’han influït on l’historiador va sentenciar de manera ferma: "No hi ha llibre que surti del desert! Rere un títol s’amaguen moltes fonts. Sempre hi ha una biblioteca".

 "Les biblioteques estan ordenades segons els problemes que interpel·len a cadascú". Ens va parlar de la seva biblioteca, on Benjamin i Bataille estan a l’altura dels ulls, de la biblioteca materna on es combinaven els llibres d’art amb els de la 2a Guerra Mundial, de les seves referències més conegudes com Aby Warburg i Freud, del seu interès profund en el cante jondo i el flamenc o de l’admiració cap a altres artistes i acadèmics com Aurora Fernández Polanco o Pedro G. Romero. Tot un conjunt d’elements diversos que, tal com s’assenyalava a l’inici de la conversa a través del concepte de ‘intricación’, fortament utilitzat per l’historiador, s’ajunten, s’emboliquen i s’enreden, però no arriben a crear una unitat.
Un títol? ‘Infància berlinesa’ de Walter Benjamin. Un àlbum? ‘Olé’ de John Coltrane. Un autor? ‘Kafka, Kafka, Kafka!’.