Les nostres recomanacions i propostes

Vet aquí un llibre com les persones que semblen ser d’una manera i no són pas així. Aquí també ens hi atansem amb una primera idea i disposició, però conforme avança ens sorprèn (per bé i malament), contradint-nos així en la nostra idea primera, o quant menys duent-nos per aquell camí imprevisible i imprevist, però també per uns moments per aquell altre —fàcil, complaent, únic— pel que crèiem que transitaria (una il·lusió)… per novament dur-nos pel què no volíem, o quant menys pel què no pensàvem ni esperàvem.
Això fa que El mar de cap per avall no sigui un llibre fàcil: ni l’argument amb el què se’ns presenta —i que ens predisposa a cert estat d’ànim—, ni el gust què ens deixa, fa que sigui un llibre amb un inici i final, tancats, perquè entre mig succeeixen tantes coses que la seva lectura no acaba quan arribem a la seva última pàgina.
Perquè, què tracta de dir-nos Pep Puig amb el camaleònic protagonista, el Marcel, i l’encara més enigmàtica Marie? I el malfadat Edu, quin paper hi juga?
No serà que a la vida no sols som víctimes o botxins, àngels o dimonis, i que tots tenim dins dues cares o natures, i que una malda per imposar-se a l’altra, o a conviure, quant menys? Llavors, estem segurs de conèixer l’altre… i de conèixer-nos, si no tenim present això?
Aquí en tenim la prova: ningú som el que semblem… de primeres.