Esborranys i poemes inacabats

A finals de 1932, Kavafis repetia a tothom qui el visitava a la clínica on lluitava desesperadament contra la mort, que havia d´acabar vint-i-cinc poemes. Aquests poemes, que són en realitat trenta-quatre, pertanyents a la millor època, juntament amb cinc esborranys, constitueixen el nucli d´aquest llibre i permeten els lectors d´aprofundir en algun dels grans temes de l´univers kavafià, com l´erotisme o l´herència mil·lenària d´un passat, que, a la seva estimada Alexandria, s´esfondrava irremeiablement.