Ahir


Ahir

Avui la roda torna a girar: llevar-se a les cinc, pujar a l’autobús, fitxar a la fàbrica, engegar la màquina, començar a perforar. Un forat i un altre i un altre. Potser demà serà diferent. Potser apareixerà la Line, la dona en qui en Sandor Lester somia des que va fugir del seu país per venir a aquesta ciutat estranya. Llavors, el futur serà possible: en Sandor esdevindrà un gran escriptor, signarà llibres amb el nom de Tobias Horvath i mai més tornarà a sentir la desídia d’aquest present buit, ni el turment d’un passat cruel.
Un matí, en Sandor veu la Line a l’autobús. No el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos, com un fantasma de la infantesa retornat per posar a prova els anhels i les esperances que alimentaven en Sandor. Breu i sec com un cop de puny, Ahir és un retrat poètic i torbador de la vida en la solitud de l’exili i el pas del temps que escombra els somnis. Un cop més, la narrativa gèlida i precisa d’Agota Kristof s’arrapa a la nostra ànima amb la persistència d’una ferida profunda.
Ressenyes relacionades

Agota Kristof
Ahir
Per Julen Sarasola
L'aspror de la seva trajectòria vital, amanida amb la impossibilitat de produir frases complexes en un idioma que no era el propi, van crear la simbiosi perfecta entre argument i estil, i van fer de Kristof una figura recognoscible.