Més de dues aigües


Més de dues aigües

Un estiu concentra les decisions ideològiques, de pertinença i sexuals d’una adolescent.
Una adolescent i un estiu.
Hi ha el poble, amb una bassa seca al mig i amb el seu bar, el bosc a sobre i les coves a sota.
Hi ha el grup de nois, que són un bàndol; hi ha l’Anglesa amb una obsessió per la traducció, i les noies del poble veí que ensenyen com la violència passa pel llenguatge.
Hi ha els regants, i hi ha tota la humitat d’un poble edificat a sobre d’un aqüífer sobreexplotat.
El conflicte per l’aigua, al costat dels embats del desig i les violències de grup, brunzeix al voltant d’aquesta narradora adolescent, a punt d’esclatar en qualsevol moment.
Amb una prosa de gran plasticitat i potència conceptual, l’artista visual, performer i escriptora Claudia Pagès indaga en el poder de la paraula i novel·la una recerca de la pròpia identitat en un món on definir-se és definir-se contra algú.
Esdeveniment passat

VEURE ESDEVENIMENT
Ressenyes relacionades

Claudia Pagès
Més de dues aigües
Per Carla Guzman
La Clàudia Pagès fa cirurgia amb el llenguatge, el desconnota i ens torna els significats de les paraules centrifugats, per això l’imaginari que crea en Més de dues aigües resulta tan estrany i tan temptador: un llac en mig d’un bosc una nit de finals d’agost que fa xafogor, sortir de casa per tornar al bosc.