Idiorítmia

Idiorítmia
Aquest assaig es desplega a partir de la pregunta «com viure junts?» que Roland Barthes es va plantejar al seminari que va impartir al Collège de France el 1977. Ja aleshores l´expansió del capitalisme mostrava els seus efectes devastadors en la vida col·lectiva i Barthes va trobar en el concepte d´«idiorítmia» una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant.
Des de l´experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d´«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l´altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l´art i l´ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.
Com a resposta a la normativització i al gregarisme, Idiorítmia, o en l´esdeveniment d´una trobada reivindica la singularitat enfront de la individualitat neoliberal i ens convida a imaginar altres horitzons per a l´existència col·lectiva.