Vols vespertins


Vols vespertins

Quines lliçons podem aprendre de la fauna i la flora que ens envolten? En què s’assemblen les migracions de les aus i les migracions humanes? I els nius dels ocells i les incubadores? Quina relació hi ha entre les cuques de llum i la pantalla dels mòbils? Hi ha cap connexió entre una migranya i el canvi climàtic? I entre els cignes i la monarquia britànica?
Helen Macdonald reuneix en aquest volum una sèrie d’escrits sobre la relació dels éssers humans amb el medi natural. El resultat s’assembla a un d’aquells gabinets de curiositats o cambres de meravelles que van proliferar a l’Europa del segle XVI i en què es podien veure objectes sorprenents. Així, el lector assisteix a una trobada fortuïta amb un porc senglar, a una sessió d’observació ornitològica des d’un gratacel de Nova York, a una passejada nocturna per un bosc britànic o al debat sobre la pertinència o no de la cria d’ocells.
L’autora combina amb mà mestra la mirada científica i la literària, reflexiona sobre temes ecològics i humans –l’amor, el dolor, la superació de la pèrdua, la recerca de la bellesa–, evoca vivències i ens parla sense tòpics de plantes i animals.
Ressenyes relacionades

Helen Macdonald
Vols vespertins
Per Neus Botellé
Manté el to intimista en aquest recull d’escrits tan personals, amb una visió molt propera a la que un mateix podria sentir en mig d’un boscatge i ens evoca escenes oblidades de la nostra infantesa al descobrir el fascinant mon de la natura al acostar-nos al seu mon quan comparteix els seus records.