Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Eduard Olesti
Gossos dempeus
Per Sasha Pradkhan
Amb tot, Olesti ha parit una primera novel·la gamberra i aguda que convida (o obliga!) el lector a prendre consciència del que succeeix rere les bambolines de l’escriptura i a preguntar-se, en aquest món individualitzat en què vivim, què és més real: el que ens passa o el que expliquem?
Ressenya
Adam Zagajewski
Elegia elèctrica
Per Sasha Pradkhan
Xènia Dyakonova ha seleccionat i traduït del polonès un exquisit ventall de l’obra poètica d’Adam Zagajewski que ens permet acostar-nos-hi des de diverses bandes. Hi ha poemes més íntims i quotidians acompanyats del cant d’una merla, però també hi trobarem peces que tracten fets històrics en majúscules.
Ressenya
Jordi Vintró i Joan Casaramona
Karaoke foxtrot
Per Sasha Pradkhan
Jordi Vintró i Joan Casaramona han unit forces creatives per imaginar aquest abecedari abracadabrant. Per a cada lletra, han buscat una paraula que hi comenci i que la torni a contenir. Per a cada paraula d’aquestes que han trobat, Vintró ha escrit un poema festiu que Casaramona ha il·lustrat amb estampes a tot color.
Ressenya
Liana Finck
Cuidado, que se rompe
Per Sasha Pradkhan
En Cuidado, que se rompe, vemos a una rana pidiéndole a su ranita que no salte tan lejos, a una tortuga pidiéndole a su tortuguita que se dé prisa, y a un cocodrilo pidiéndole a su cocodrilito que deje de morder. Extrapolado a los animales, se nos hace más raro que los adultos no les dejen ser ellos mismos a sus cachorros, ¿verdad?
Ressenya
Hiroshi Itô
El jardí del senyor Ruraru i El violí del senyor Ruraru
Per Sasha Pradkhan
Amb un estil d'il·lustració ordenat i simpàtic, Hiroshi Itô —amb molts guardons de literatura infantil a la butxaca— farà que petits i grans connectem amb la màgia d'estirar-nos sobre la gespa i no fer res. O, si ens prenem un segon per escoltar-la, ens sorprenem amb la de coses que pot arribar a moure la música!
Ressenya
Corina Sabău
Y se oía a los grillos cantar
Per Sasha Pradkhan
Corina Sabău teje una red de voces y sonidos que nos transportan desde la cotidianidad de una cocina familiar de la época –con sus canciones infantiles, anuncios en la radio, vinilos de David Bowie conseguidos por enchufe, los gritos de un marido abusivo–, hasta llegar al explícito «lo que sea que mane de mi cuerpo cae ruidosamente en el cubo».
Ressenya
Mireia Calafell
Si una emergència
Per Sasha Pradkhan
La veu de Mireia Calafell ha tornat com la marea. Amb el mateix gust de sempre que tant ens agrada –salat, nostàlgic i solemne però arrelat a l’esperança–, el vaivé dels seus versos ens porta aquesta vegada a llegir-la a vista d’ocell.
Ressenya
Mithu Sanyal
Identitti
Per Sasha Pradkhan
El mundo de Nivedita Anand se tambalea cuando se descubre que Saraswati, su admirada profesora de Estudios Poscoloniales en la Universidad de Düsseldorf, no es la mujer de origen indio que dice ser. La figura que la ha acompañado en el proceso de entenderse a sí misma («Nivedita jamás se había sentido representada en ningún sitio hasta que Saraswati entró como un torbellino en aquella primera clase») resulta ser, en realidad, blanca.
Ressenya
Joan Enric Barceló
Morir sabent poques coses
Per Sasha Pradkhan
Llegir Morir sabent poques coses deixa amb la sensació d’haver anat de viatge amb els amics de sempre, un viatge per carretera on s’ha tingut temps de tot: d’explorar la tendresa i la tristor, de recordar els que ja no hi són, de deixar que ragi la plorera, de curar ferides, de mirar una pel·li d’aventures, d’imaginar futurs distòpics i de crear bromes internes noves.
